Acompanyament conscient

Garantim que les persones educadores-acompanyants dels infants tenim un procés de formació i d’autoconeixement personal treballat per facilitar un acompanyament des de l’acceptació sense prejudicis, des d’una presència disponible no invasiva, des de l’observació de les necessitats i a partir d’un llenguatge i una relació respectuosa, des de l’amor i la tendresa.

Confiem plenament en les capacitats dels infants d’autoregular-se i per això, l’acompanyament en el seu procés vital es dona des d’una presència atenta que no s’anticipa a la seva demanda i no envaeix ni el seu temps, ni el seu espai, per potenciar la pròpia autonomia. El respecte al temps necessari de l’infant és el fonament essencial pel desenvolupament de la pròpia autonomia, de la pròpia seguretat i de la pròpia personalitat.

Remarquem els límits com elements essencials en la seguretat del creixement. La llibertat requereix de límits si entenem que la pròpia vida és limitada de per sí. Acceptem la necessitat dels límits per assegurar la confiança en un mateix quan aquests estan proposats des de la positivitat, des de l’amor, des del respecte, sense prejudicis i proposant alternatives.

Acompanyem els conflictes, també, des de la mateixa presència no invasiva i atenta. Restem presents en la resolució del conflicte deixant temps i espai per tal que els mateixos infants puguin assolir la resolució des del seu propi jo. Reconeixem la realitat, detectem les necessitats, adeqüem la presència a la necessitat del moment i acompanyem a trobar una resposta, si és necessari, sempre des del centre de la realitat i mai des de l’actitud concreta. Acompanyem també a assumir les possibles conseqüències que es poden generar arrel del conflicte, reforçant principalment els aspectes positius que puguin sorgir d’aquesta situació d’aprenentatge. Acompanyem, per tant, totes les emocions des de l’acceptació plena.

Ens comuniquem amb un llenguatge verbal i corporal respectuós. Tant entre les educadores-acompanyants de l’espai com amb els infants. El llenguatge és el codi que ens permet expressar la realitat i transmetre les emocions. Entendre el llenguatge com un mitjà de comunicació que permet unir-nos a l’altre, i al món, ens crida a utilitzar un llenguatge plenament conscient. El llenguatge crea realitat. Un llenguatge conscient ens ajuda a viure conscientment, a adults i a infants.

Estimem l’infant. I l’estimem, en definitiva, perquè l’acceptem i perquè ens comprometem a acompanyar des del respecte el seu vol únic i irrepetible.