Concebem l’aprenentatge de manera vivencial, experimental i autònom, “de dins cap a fora”, regulat pel propi procés d’aprenentatge de l’infant. Situem l’infant en el centre d’aquest procés per facilitar-lo esdevenir el protagonista directe de la seva pròpia evolució: ésser l’actor de la seva pròpia vida i no només un espectador que resta a l’espera d’allò que se li dona.

A partir d’aquesta concepció, juntament amb la interacció amb l’entorn, a través del propi esperit investigador i mitjançant tots els sentits, assegurem un bon assentament de l’autoseguretat, de l’autoimatge, de l’autoestima i dels fonaments per un pensament creatiu i irradiant. La necessitat de vetllar curosament pel respecte vital a cada infant, que es deriva d’aquesta concepció d’aprenentatge i creixement, ens obliga a concretar-ho en un eix específic propi de la nostra pedagogia.

El contactes i les experiències amb el medi que ens envolta esdevenen imprescindibles en aquest procés i, per això, potenciem el contacte directe setmanal amb la natura i l’entorn directe. Les anades al bosc, les sortides a la plaça i al parc, les estones de jardí, les anades a les botigues, les visites de qui comparteix les seves habilitats… són experiències constants en el nostre dia a dia com a partir de la qual s’esdevenen molts i variats processos de descobriment i aprenentatge que permeten anar assolint objectius i fites personals de creixement. Participem també de les activitats pròpies de l’entorn relacionades amb el propi poble i la cultura tradicional catalana, perquè també ens permeten restar en contacte amb el context social directe.

Tot es relaciona amb tot. Tot s’integra en tot. La vida és un procés d’aprenentatge integral en sí. Aprenem de tot i amb tot. Qualsevol realitat, situació o element ens permet iniciar un procés d’aprenentatge determinat. Acollim la vida tal i com és… i aprenem d’ella.